Sos primos esempros de sa literadura sarda

Su Medioevu, su Batorghentos, su Chimbighentos, su Seschentos e sos iscritos de religione. Sunt sos perìodos in ue, a costàgiu de sos contributos linguìsticos angenos, naschet e s'isvilupat una produtzione in limba sarda.

Su Medioevu
No est esìstida, o no est subravìvida, una produtzione literària culta in vulgare sardu chi arribet dae su Medioevu. S'ùnicu esempru podet èssere cunsideradu su "Libellus Iudicum Turritanorum", una crònaca de sas impresas de sos res e giùighes de Turres.
Pro su restu sa literadura sarda, isparghinada in cussos annos in Sardigna, depiat èssere in latinu, o toscanu, o catalanu. Sa Sardigna aiat connotu in su Medioevu un'istòria totu sua, rica de caràteres originales. A pustis de sa dominatzione vandàlica e sa reconchista de Giustinianu, s'ìsula fiat torrada in manos de s'imperu romanu cun capitale Costantinòpoli. In sos sèculos de s'Artumedioevu non fiat istada conchistada dae sos Àrabos ma, pro neghe de s'islamizatzione de sa Sitzìlia, fiat abarrada in sustàntzia a banda e a sa sola. Pro su chi pertocat su pianu polìticu, fiant nàschidos, intre su de X e su de XI sèculos, bator istados, chi fiant regnos meros e sìncheros, tzerriados fintzas giudicados: Càralis, Arborea, Turres o Logudoro e Gaddura. Sa limba sarda aiat acostiadu su latinu in sa redatzione de sos atos giurìdicu-amministrativos. A pustis de s'època de sas repùblicas marinaras de Pisa e Gènova, s'invasione aragonesa aiat fatu sessare sas isperas autonomìsticas. S'isvilupu "artu" de una limba literària sarda fiat istadu negadu e sas classes dirigentes locales aiant impitadu su catalanu e su castillianu comente limbas literàrias.

Su Batorghentos
Su Batorghentos cumentzat in Sardigna cun una proa armada chi sinnat s'agabu de s'ispera autonomìstica de su regnu de Arborea, postu suta dae sa primatzia gherradora de sa Corona de Aragona. A pustis de prus de chentu annos de gherra autonomìstica, difatis, sa pèrdida de sa libertade e de sa soberania l'apostìvigat sa batàlla de Seddori de su 30 de làmpadas 1409. S'esèrtzitu catalanu, ghiadu dae Martinu su Giòvanu (erede de su tronu in Bartzellona), binchet a cussu arboresu, ghiadu dae s'erede legìtimu de sas insignas giudicales Gullielmu de Narbona, fìgiu de Beatritze, sorre de Elionora. Cun sa derruta de su regnu chi aiat agiomai unificadu de su totu su territòriu sardu suta sa bandera indipendentìstica de s'àrbore irraighinadu, totu s'ìsula divenit unu fèudu aragonesu. Su guvernu catalanu s'afortigat galu de prus a pustis de àere istruncadu una rebellia de Lenardu de Alagon, in su 1478, chi faghet mòere unu muntone de sardos aboghinende "Arborea, Arborea". Pro sa Sardigna cumentzat su perìodu istentosu de sa dominatzione ibèrica chi at a agabare isceti a su cumentzu de su de XVIII sèculos. Pro su chi pertocat sa cultura, sa classe dirigente s'ispanniolizat belle de su totu. Sa limba sarda benit alindada dae s'ufitzialidade, ma subravivet in su pòpulu. Sos intelletuales sardos sunt plurilìngues impreende a borta•a borta su sardu, su castillianu o su catalanu.

Su Chimbighentos
Nointames sas dificultades cajonadas dae su regime feudale grae meda impostu dae sos Ispanniolos, dae sas pestilèntzias, dae sas bardanas barbarescas, dae sas dificultades de comunicatzione, sa Sardigna de su Chimbighentos sighit a èssere una terra chi si cunfrontat e s'aberit a sas àteras.
Ddu at sinnos de una vida culturale rica e multiforme. Nde faghet testimonia sa presèntzia de paritzos òmines de cultura chi s'interessant de lìteradura, arte, istòria e geografia. Sos nùmenes sunt cussos de Sigismundu Arquer, Giuanne Frantziscu Fara, Giuanne Arca, Proto Arca Sardu, Giuanne Tommasu Porcell, Frantziscu Bellit, Antiogu Brondo, Antoni Lo Frasso, Pedru Delitala, Giròmine Araolla. Custos òmines de cultura tenent cosas meda a cumone, intro de custas s'apentu e s'impreu de limbas diferentes pro iscrìere sas òperas issoro. Su caràtere plurilìngue de sa cultura sarda poderat fintzas in custos annos difìtziles. S'iscritore de Sardigna impreat mescamente su latinu, su castillianu, su catalanu o su sardu (a raru s'italianu), a segundu de su pùblicu o de sa punna "polìtica" chi bolet cumprire. No est su sardu ebbia sa limba de sos "identitàrios": Proto Arca iscriet difatis in latinu un'òpera de intragnas natzionalistas in defensa de Lenardu de Alagon e de sos bisos de libertade chi aiant fatu pesare sa rebellione. In sa Sardigna de su Chimbighentos si faghet notare sa figura de un'intelletuale prenetadu a èssere una pedra miliare in sa chistione de sa limba sarda: Giròmine Araolla.

Su Seschentos
Su de XVII sèculos cumentzat in Sardigna cun su Parlamentu, cumpostu dae tres Istamentos, o Bratzos, chi detzident de pigare provedimentos in favore de sas campagnas, de su rennou de sas bias de comunicatzione e de s'aprontamentu de unu sistema de defensa pro sas costeras basadu a pitzu de unu sistema de turres. S'istìtuint in fines sas Universidades in Casteddu in su 1626 e in Tàtari in su 1632. Sa situatzione de s'isula si faghet semper prus difìtzile finas a nche rùere, in sas ùrtimas deghinas de annos de su sèculu, in una crisi polìtica mai bida in antis. Su marchesu de Làconi don Agostinu Castelvì, ghia de su partidu autonomista e anti-fiscalista, ddu bochint in tzircustàntzias pagu craras in sas carreras de Casteddu. Si fiat atrividu a cuntrastare sa polìtica de su visurè marchesu de Camarassa chi dd'aiant agatadu, mortu fintzas isse, canteddu a pustis de s'iscumparta de Castelvì. Su regnu sufriat pro sas finàntzias. In sas costeras cumandaiant sos piratas moros e regnaiat sa poberesa. Ma sa cultura semper e cando non morit, nemancu cussa chi s'espressat in limba sarda. In sa costuma plurilinguìstica generale isparesset a lenu•a lenu s'impreu de su catalanu pro lassare logu a su castillianu chi divenit mèdiu de balia pro fàghere intrare istiles, modellos e avesos de sa cultura ispanniola in s'ìsula. Mènguant sas proas e sas ocasiones pro valorizare su sardu, mancari chi s'impreu suo sigat a èssere presente in sa majoria de sos iscritos in forma religiosa destinados a sas classes populares. Intre sas figuras prus nòdidas de custu setore culturale lughent mescamente cussas de Giuanne Mateu Garipa e de su para Antoni Maria de Estertzili.

Iscritos de religione
Sa literadura in limba sarda est istada pro sèculos mescamente una literadura religiosa, a cumentzare dae su Medioevu finas a sos tempos nostros, cun acuntessimentos chi si ponent a livellos diferentes pro difusione e calidade.
Sas primas tratas sunt cussas de Antoni Canu chi in su Batorghentos iscriet "Sa vitta e sa Morte, et Passione de sanctu Gavinu, Prothu et Januariu", unu poemeddu ispiradu a sa vida de sos santos màrtires turritanos. In su sèculu in fatu, Giròmine Araolla torrat a iscrìere unu poema a pitzu de su matessi argumentu, donende prus atentu a sa calidade e a su megioru de sa limba veiculare. In sos sèculos imbenientes, su gènere literàriu praticadu dae su cleru at a èssere cussu de sas "Sas prèigas", est a nàrrere su testu iscritu de sos sermones fatos a su pòpulu. Est unu siddadu chi no est istadu galu ispeculitadu in manera profunda dae sa chirca iscientìfica moderna. Est, in prus, una genia de prosa iscrita in limba chi durat finas a primìtzios de su Noighentos e chi at rapresentadu pro sèculos medas un'esempru de prosa nòdida de sa limba de minoria. In cussos sèculos, s'intelletuale sardu chi podiat contivigiare sos istùdios fiat belle semper unu religiosu. Sa rima de annestru morale fiat duncas unu gènere abitadu meda. De ogni manera, sa traditzione e sa devotzione populare at prodùidu de tempus in tempus una regorta manna de testos de argumentu religiosu, dae sos gosos "laudi in lingua sarda" intregados a sos fatos pro sos santos, a sos catechismos, a sas pregadorias, a sos istatutos de sas cunfrarias, a tradutziones de sa Bìbbia o de su Vangelu.