Sa Sardigna rugradura de pòpulos e de limbas

In su territòriu isolanu no agatamus petzi su sardu comente limba faeddada. Is avenimentos istòricos de sa Sardigna, dae semper ingrugiada de tràficos, cuncàmbias, e coladòrgiu de pòpulos in su Mediterràneu, ant arrichidu e cumplicadu a beru su paesàgiu linguìsticu de s'ìsula.
In particulare, sa tzitade de s'Alighera (L'Alguer) mantenet in intro de is làcanas suas una variedade locale de sa limba catalana chi est istada batida in su Medioevu dae is Aragonesos chi ant torradu a populare de catalanos sa bidda de su Nord Sardigna, pustis de nche àere catzadu is abitantes sardos chi bi fiant in antis, reos de àere fatu resistèntzia a sa conchista. Pro su chi pertocat su turritanu, o tataresu, tzertesas istòricas non nde tenimus, ma -a seguru- est una limba de cuntatu chi est nàschida ca bisongiaiat una limba comuna pro su cummèrtziu e pro si cumprèndere sos grupos linguìsticos diferentes. S'elementu sardu, su corsu, s'aragonesu e su genovesu si sunt mesturados a manera originale faghende nàschere su faeddu atuale de Tàtari, Portu Turres e Sosso.
In època moderna s'ìsula de Santu Pedru, in s'ala sud ovest de s'ìsula, l'ant torrada a populare pro boluntade de is regnantes sabàudos, cun una colònia de piscadores lìgures de Tabarca, in Tunisia, chi non resessiat a cunvìvere prus cun is autoridades africanas. Custa comunidade at fatu nàschere is duas biddas de Carloforte e Cadesedda chi mantenent, finas a tempos de oe, sa faeddada genovesa antiga. Sa matessi valèntzia atribuida a sa limba sarda est reconnota dae sa lege regionale 26 a su catalanu de s'Alighera, a su tabarchinu de is ìsulas de su Sulcis, a su dialetu tataresu e a cuddu gadduresu.