Filippo Figari, Sas fèminas

Variedades barbaritzinas

Una de is zonas linguìsticas prus caraterìsticas de sa Sardigna est sa Barbàgia de Ollolai, inue is faeddadas si distinghent pro fenòmenos fonèticos, lessicales e toponìmicos particulares. Su chi at apostivigadu e marcadu is lacanas linguìsticas de custa sub-regione de sa Sardigna e de su dialetu barbaritzinu chi si faeddat est istadu Max Leopold Wagner, maistru famadu de sa linguìstica sarda, subra sa base de unos cantos fenòmenos cun creze e piessinnos de custu dialetu: dae su puntu de bista fonèticu su chi si narat "colpo di glottide" e s'"avversione alla consonante f", dae su puntu de bista lessicale e toponìmicu sa cunservatzione, prus de aterue, de is relitos de sa limba chi is Sardos faeddaiant in antis de sa latinizatzione linguìstica totale issoro. Finas s'istudiosu tedescu Wolf at intregadu meda de s'apentu suo a custos relitos, chi s'agatant siat in forma de apellativos, siat e mescamente in forma de topònimos. In s'òpera "Studi barbaricini - Miscellanea di saggi di linguistica sarda" (Cagliari, 1992), Wolf sustenet ca sa Barbàgia costituat in assolutu una zona ùnica in totu sa Romània, proite in cue si registrat sa pertzentuale prus arta de topònimos prelatinos: adderetura prus de su 33%. Sa Barbàgia a tempos de oe est una de is zonas in ue su sardu est galu faeddadu meda e aguantat a sa sustitutzione cun s'italianu. Unas cantas zonas de sa Barbàgia faeddant però una variedade meridionale de sa limba (Barbàgia de Seulo), mentras àteras faeddant una variedade de transitzione o mediatzione (Mandrolisai, Barbàgia de Belvì e Dèsulo).