Giuseppe Biasi, Pitzinnedas creschende

Variedades arboresas

Pro su chi pertocat sa presèntzia in su sardu de un'àrea dialetale chi no intrat in sa classificatzione iscolàstica de su campidanesu e de su logudoresu ant faeddadu istudiosos famados. Su primu de totus Bitòriu Àngius, sighidu, dae reghente, dae Antoni Sanna, Giùliu Paulis e Maurìtziu Virdis. Sena faeddare de s'orìgine istòrica sua, intre is duas printzipales tendèntzias dialetales de sa limba sarda, s'est isvilupada una zona de transitzione chi at tentu, cun piessinnos diferentes de zona in zona, una morfologia e unu tratamentu lessicale originale, mesturende cuddu de is variantes printzipales. Sa fonètica e su vocalismu, mescamente, sunt cuddos de su logudoresu. Unos cantos elementos protzedint imbetzes dae su campidanesu. In particulare, pro su chi pertocat s'istòria, s'agatat sa trata de custu tipu de limba in is atos e documentos produidos in su Giuigadu de Arborea in època medievale.Leghende carchi Condaghe, e - in mesura prus manna - leghende is primas trascritziones de sa Carta de Logu, resurtat làdina s'autonomia de una variedade de sa limba chi chistit piessinnos mantesos finas a is tempos nostros. Oe chi est oe custa "zona grigia" dialetale s'agatat a manera particulare in s'ala setentrionale e tzentrale de sa provìntzia de Aristanis (Guilcier, Barigadu, Sartzidanu) e in is faeddadas de s'Ogiastra de subra chi ant tentu semper e cando un'isvilupu originale cunforma a is zonas arboresas. Una paràula sarda pro indicare custu resurtu particulare de is variantes est "limba de mesania".