Orune, particolare di un tappeto

Su "Ditzionàriu etimològicu sardu"

S'òpera prus manna de su linguista tedescu Max Leopold Wagner est su Ditzionàriu Etimològicu Sardu (DES), in tres volùmenes. Est s'elencu ampru de totu is paràulas de su sardu de unu carchi interessu, chi s'istudiosu famadu cumparat pro nd'averiguare s'orìgine e su significadu.L'aiant publicadu in is annos Setanta de su sèculu coladu.
S'òpera prus manna de su linguista tedescu Max Leopold Wagner est su Ditzionàriu Etimològicu Sardu (DES), in tres volùmenes. Est s'elencu ampru de totu is paràulas de su sardu de unu carchi interessu, chi s'istudiosu famadu cumparat pro nde averiguare s'orìgine e su significadu. L'aiant publicadu in is annos Setanta de su sèculu coladu. Est unu de is mègius ditzionàrios etimològicos iscritos finas a como pro totu is limbas; de importu mannu meda finas cunforma a is àteras limbas neolatinas e romanzas, sende chi s'autore passat a s'ispissu dae vocàbulos sardos a àteros currispondentes neolatinos. Pro su matessi motivu, sa consultatzione de su DES podet - de ogni manera - resurtare mala meda a is chi non sunt pràticos e, a bias, finas impossìbile, sende chi is ìnditzes generales (chi sunt postos in su de III volùmenes, compilados dae Raffaele G. Urciolo) non sunt galu cumpletos in totu e currègidos. In prus, in su DES, su materiale lessicale est iscritu mescamente in grafia fonètica. Pro custu etotu, si depet nàrrere chi su DES est a beru che a un'anomalia in su cuntestu de is istùdios, pròpiu ca cuntenet materiale lessicale trascritu, pro su prus, in grafia fonètica e petzi in bia segundària in grafia traditzionale. A ogni manera custa òpera de Wagner est fundamentale pro chie si siat chi s'acùrtziet a s'istùdiu de sa limba sarda petzi pro sa richesa de su patrimòniu lessicale chi tenet. Est finas una de is òperas chi at connotu prus fortuna e difusione.