Caio Bonifazi, Istatzione

Limbas de minoria in s'Europa otzidentale

Limbas de minoria in s'Europa otzidentale

Su fenòmenu de sa presèntzia de unas cantas minorias linguìsticas, sena pro custu isulare sa Sardigna, nde faghet una realidade europea plurilinguìstica "de plein droit". Dae tempus difatis s'Unione europea si medit cun custas problemàticas chirchende in onni manera de tutelare e difèndere su plurilinguismu garantidu fintzas dae sas espressiones linguìsticas de minoria.

  • Bascu

    Sa limba basca rapresentat unu casu ùnicu in su panorama de sas limbas de minoria europeas e non solu. No est difatis una limba de raighinas indoeuropeas e mancu neolatina.

  • Brètone

    Su brètone est una limba antiga de orìgine tzèltica, faeddada in sa Frantza setentrionale in sa leada ovest de sa Bretagna.

  • Catalanu

    Su catalanu est sa limba de minoria chi in Europa at otentu prus resurtados in sa polìtica de valorizatzione e tutela.

  • Corsicanu

    Su corsicanu, idioma orale fintzas a pagu tempus a como, est sa faeddada de sa Còrsica, oe catalogada intre sas 14 limbas romanzas.

  • Frisian

    Su frisone est una limba germànica faeddada dae belle mesu milione de pessones in sa costera meridionale de su Mare de su Nord in sos Paisos Bassos e in Germània.

  • Gaèlicu

    Su gaèlicu iscotzesu (Gàidhlig) est una limba chi faghet parte de su grupu goidèlicu de sas limbas tzèlticas. Custu grupu incluit finas su gaèlicu irlandesu e su manx, sa limba de s'ìsula de Man.

  • Galitzianu

    Sa limba galitziana tenet orìgine in su Medioevu dae su cuntatu de elementos populares de sa gente ibèrica romanizada cun sos visigotos.

  • Gallesu

    Su gallesu (cymraeg) faghet parte de su grupu brètone de sas limbas tzèlticas paris a su cornish (estintu) e a su brètone. Est faeddadu in s'àrea otzidentale de sa Gran Bretagna connota comente Galles.

  • Romantzu

    Su romantzu est una limba neolatina, parente largana de su ladinu e de su friulanu, chi si faeddat in Isvìtzera, a dies de oe petzi in unos cantos territòrios assolados de su cantone isvìtzeru de sos Grigiones.

  • Sami

    Sas limbas sami sunt faeddadas dae sas populatziones làpones in un'àrea ampra meda chi incluit sa Norvègia, Isvètzia, Finlàndia e Rùssia.