Enrico Castagnino, Paesàgiu sardu cun trainu

Limbas de minoria in Itàlia

Limbas de minoria italianas

In Itàlia sa Costitutzione republicana de su 1948 s'òcupat in manera definida de sas minorias linguìsticas. S'artìculu 6 narat: "Sa Repùblica tutelat cun normas apòsitas sas minorias linguìsticas".

  • Albanesu

    S'arbëresh est cunsideradu un'idioma "a se stante" a intro de sa famìlia de sas limbas indoeuropeas. Sos dialetos albanesos si distinghent in duas variedades mannas, su ghegu e su toscu, faeddados su primu a nord e su segundu a sud de su frùmene Shkumbni.

  • Croatu

    Su croatu est unu de sos duos ramos de su sistema linguìsticu serbocroatu, chi apartenet a su grupu meridionale de sas limbas islavas.

  • Francuproventzale

    Cun "francoproventzale" s'indicat unu grupu de dialetos diferentes meda intre issos, in possessu in subra prus de unos cantos tratos fonèticos e morfològicos unitàrios, chi los distinghent dae sas faeddadas lacanàrgias de tipu otzitànicu e frantzesu.

  • Frantzesu

    In sa Valle d'Aosta est ufitziale su regime de bilinguismu italianu-frantzesu. Su sèberu de una o de s'àtera limba in sos raportos cun s'amministratzione est a discretzione de su pùblicu, e su reclutamentu de su personale est cunditzionadu dae sa connoschèntzia ativa de su frantzesu.

  • Friulanu

    Si faeddat friulanu in sa majoria de su Friuli istòricu, territòriu chi, paris a sa provìntzia de Trieste, costituit dae su 1964 sa Regione Autònoma de su Friuli Venètzia Giùlia.

  • Germànicu

    In Itàlia si faeddant pro traditzione dialetos de tipu germànicu in sa provìntzia autònoma de Bolzano, chi costituit una penìsula linguìstica in cunforma a su retroterra austrìacu.

  • Grecànicu

    Su grecànicu est una variedade de grecu, diferente dae su modernu, chi in sa variante "demotiki" (populare) est dae su 1976 s'ùnica limba ufitziale de sa Repùblica de Grecia.

  • Islovenu

    S'islovenu est faeddadu in s'estremidade orientale de sa regione autònoma de su Friuli Venètzia Giùlia, a làcana cun s'Islovènia.

  • Ladinu

    Cando si faeddat de ladinu si cheret indicare totu sas faeddadas romanzas traditzionales de s'àrea dolomìtica, in sas provìntzias de Bolzano, Trento e Belluno.

  • Otzitànicu

    Sa denominatzione "otzitanu" o "otzitànicu", de traditzione culta, indivìduat sas faeddadas de sa Frantza meridionale, partzidas in una sèrie de sutavariedades regionales, in sas cales s'est espressada una traditzione literària in su Medioevu.