Federico Melis, tzista cun cobertore

Àteras limbas

Sa Sardigna rugradura de pòpulos e de limbas

In su territòriu isolanu no agatamus petzi su sardu comente limba faeddada. Is avenimentos istòricos de sa Sardigna, dae semper ingrugiada de tràficos, cuncàmbias, e coladòrgiu de pòpulos in su Mediterràneu, ant arrichidu e cumplicadu a beru su paesàgiu linguìsticu de s'ìsula.

Su saligheresu

S'Alighera, tzitade sarda pro vocatzione e eletzione, mantenet sa faeddada catalana antiga de is abitantes medievales suos. S'Alighera antiga at aguantadu meda contra a is invasores ibèricos e pro custu est istada vìtima de una "pulizia etnica" mera e sìnchera chi nche at catzadu pro semper is sardos chi bi biviant dae printzìpiu. S'est mudada in L'Alguer, tzitade in ue si fiat assemidada gente de limba catalana.

Su gadduresu

Su gadduresu est su limbàgiu faeddadu dae sa gente chi istat in sa banda nord-orientale de Sardigna. A su chi narant is istudiosos, est una limba de cuntatu intre sa faeddada corsicana e su sardu setentrionale.

Su turritanu

Su turritanu, o tataresu, tenet caraterìsticas intermèdias intre su gadduresu (de su cale mantenet sa grammàtica e s'istrutura) e su logudoresu (dae su cale leat una parte manna de su lèssicu).

Su tabarchinu

Esempru tìpicu de eteroglossia interna - comente iscriet s'istudiosu Fiorenzo Toso – su tabarchinu est una variedade de genovesu tramudada a primu (su de XVI sec.) in s'ìsula de Tabarca in Tunisia, e pustis pastinada in Sardigna in is seas in ue est como.