logo acagliari.it
Torrare a usare pabiru e plàstica
Diàlogu

Sardu Italianu

Simona: Ite si nd'ant a fàghere de totu custa arga seberada... e inoghe pabiru e in cue plàstica...
Giorgia: In domo nois tenimus bator botos pro fuliare s'arga! Mama mia est fissada!
Laura: No no, est importante meda pro istraviare e torrare a usare cosa chi podet impiastrare sa natura!
Simona: Ma su pabiru non est matèria naturale? Benit dae sas matas...
Laura: Sisse, ma cando lu traballant li ponent sustàntzias chìmicas e duncas est mègius a manigiare semper su pròpiu!
Giorgia: Apo bidu ca bendent cuadernos e libros imprentados in totu e pro totu in pabiru giai usadu! E su pabiru de sas gazetas puru est gasi!
Simona: Unu bellu istràviu però... E sa plàstica? Ite nde faghent?
Giorgia: Cosas bellas meda faghent! Si ti pensas ca cun sas ampullas de abba cosint fressadas e màllias de pile!
Laura: E apo intèndidu ca duos pitzocos ant incumintzadu a prodùere dae sa plàstica una matèria noa e nde bogant pranitas e tinta pro muros!
Giorgia: A ratza de iscoberta! Tocat a nàrrere ca sa plàstica est nòghile meda...
Simona: Mi penso pròpiu ca eja... apo bidu unu documentàriu puru, deo!
Giorgia: In ue torraiant a usare sa plàstica?
Simona: No, contaiat de unu pitzocu chi at iscobertu un'ìsula in s'Otzèanu Patzìficu prena de pugiones mortos!
Laura: Pugiones mortos?? E pro ite?
Simona: Issos fiant in cue pro pònnere sos oos e, papende papende, si nche sunt mortos!
Giorgia: Si papaiant sa plàstica?
Simona: Sisse! Aias dèpidu bìdere su servìtziu... Sos pugiones teniant sa bentre prena de arrogos de plàstica fuliados in mare! B'aiat pilas, bussas e àteras cosas!
Laura: Ohi... non mi lu contes... e sa gente sighit a si nde frigare.
Giorgia: Tocat a cumintzare ognunu in sa vida sua... dae su pagu si podet cambiare sa gente!
Simona: La', leamus puru custa bussa chi nd'amus regortu in su padru...
Laura: Tzertu! At a èssere pagu cosa, ma est sa parte nostra!