Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  argumentos  ›  tzìnema

Tzìnema

Mamujada, Carrasegare 1957. Pablo Volta Mamujada, Carrasegare 1957. Pablo Volta
Su tzìnema in SardignaIn su 1899 sos frades Lumière aiant ghiradu "Voyage du Roi Humbert Ier en Sardaigne", chimbe tzineatualidades chi contant sa vìsita de su soberanu e de sa reina Margherita in s'ìsula. Dae cussa die finas a sos annos binti s'agatant pro su chi pertocat su tzìnema in Sardigna, pagas testimonias, film raros, ghirados o feti ambientados in s'ìsula, comente "Cainà" de Gennaro Righelli, "La Grazia" de Aldo De Benedetti o "Cenere" de Febo Mari, s'ùnicu film cun Eleonora Duse, totus ispirados deretu o nono a s'òpera de Gràtzia Deledda.
Una immagine di Grazia DeleddaSu tzìnema deleddianu S'immàgine de sa Sardigna fata de fàidas, bardanas, bandidos, esotismu e folclore protzedit dae a tesu e est istudiada finas in òperas dedicadas a su ligòngiu intre G. Deledda e su tzìnema comente 'Scenari sardi': Gràtzia Deledda intre tzìnema e televisione', curadu dae G. Olla e sa trasmissione de Rai Sardigna 'Grazia quasi Cosima', posta in òpera dae M.P. Mossa.
Una immagine della SartigliaSos printzìpios de su documentàriu Su primu documentàriu ghiradu in Sardigna est de sos frades Lumière, imbentores de su tzinematògrafu, chi in su 1899 aiant imbiadu in s'ìsula sos operadores issoro pro una "tzineatualidade" cun su tìtulu "Voyage du Roi Humbert Ier en Sardaigne". Pagos minutos pro contare a su pùblicu s'inauguratzione de su monumentu a Vittorio Emanuele in Tàtari.
Su ballu tunduSu documentàriu antropològicu Dae sa fine de sa gherra cumentzat a si fàghere logu unu tzìnema documentàriu prus atentu a sos aspetos antropològicos. E cumparint sos primos autores sardos comente Enrico Costa e, mescamente, Fiorenzo Serra chi cun un'atividade filmogràfica de importu, brinchende s'impostatzione folclòrica, realizat "L'ultimo pugno di terra".
Una immagine da Piccola pesca di Enrico PitziantiSos registas sardos de oe Ammirados o premiados in sos festival, sinnalados dae sa crìtica, sighidos dae unu pùblicu non feti isolanu, sos film de sos registas sardos prus mannos sunt marcados pro un'ispetru temàticu ampru, sìmbolu de un'immaginàriu regionale cuntemporàneu a tretu de rapresentare bene sa pluralidade istòrica, geogràfica e culturale de s'ìsula.
Patrimonio culturale della Sardegna