Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  argumentos  ›  teatru

Teatru

Casteddu, Teatru de is Salinas Casteddu, Teatru de is Salinas
Su teatru in SardignaSi podet dare chi, giai in s’edade nuràgica, sighende ritos e mitos antigòrios, fiotos de individuos cun traditziones in cumone, ligados dae una limba e aposentados in un'àrea geografica comuna, si fiant aunidos in sotziedades.
Santa Cristina di Paulilatino, santuario federale di età nuragicaSas orìgines e su Chimbighentos Sos santuàrios nuràgicos (Santa Cristina de Paule, Santa Bitòria de Serri) sunt esempros ladinos de una tzivilidade chi depiat àere seberadu sa ritualidade teatrale a fundamentu sotziale. Corteos drammàticos, indanimados dae càntigos dialògicos, dae dansas de coros e dae garas gìnnicu-lùdicas, depiant èssere fatos sighende s'inghìriu de unos cantos giassos.
Attr. a Andrea Lusso, Perdono dell'adultera, inizi XVII sec.Su Seschentos In sa Sardigna de su Seschentos, sa bida culturale e teatrale est annoditada in sas tzitades printzipales, in ue est prus forte su poderiu ispagnolu. Custu non essit a pìgiu pro mèdiu de sa polìtica ebbia, ma si cuncretizat fintzas cando sa cultura castilliana s'afòrtiat e sas novidades teatrales sunt batidas dae sa pàtria ibèrica. Ma cale si siat arresonu diat resurtare alindadu.
G. Marghinotti, I Sardi offrono vesti e viveri ai legionari di Caio GraccoSu Setighentos  Su teatru de custu sèculu est piessinnadu dae sa produtzione in prosa e in mùsica e ammànios iscènicos de paga dura, improvisados in foras. Su bantu de su prìntzipe, sa glorificatzione de momentos nòdidos in su calendàriu sunt ocasiones alabadas pro mèdiu de reprodutziones teatrales, chi, tramudadas dae sos logos serrados de sos teatros, sunt insertadas in su cuntestu urbanu.
G. Marghinotti, Carlo Felice munifico protettore delle Belle Arti, 1830S'Otighentos  S'Otighentos, a prus chi pro su dramma sagradu, est finas pro sa produtzione teatrale profana chi si piessinnat, in prosa e in mùsica. Sos testos diferentes s'intrèverant: de ambientatzione sarda o italiana, de tema istòricu o de amore. Essint a pìgiu duos autores de drammas: M. Vinelli cun "La ragione del fucile", dramma de su 1891, e A. Garzes, atore e fìgiu "d'arte", cun "In Gallura".
Cagliari, Teatro delle salineSu Noighentos Su 900, in sos primos deghènnios, mantenet sas matessi temàticas de s'800: in sos teatros de Casteddu e Tàtari, sos drammas istòricos, s'òpera lìrica e su movimentu de su teatru in sardu sighint a apentare sa gente. Sa cummedia dialetale s'afòrtigat e sunt semper prus fitianos sos chi iscrient in sardu. Sessada pro sa gherra mundiale, dae su 1960 s'atividade teatrale si ponet torra in motu.
Una rappresentazione teatraleSu teatru contemporàneu Est printzipiende dae sa fine de sos annos 50 chi inghitzat s'apentu teatrale de como, in chirca de una drammaturgia sarda noa, torrende a apretziare sa sienda de s'identidade culturale. In Casteddu e in Tàtari fiant ativos paritzos grupos e cooperativas teatrales: una de sas realidades de prus importu e fundamentu in sa cultura e in s'identidade e de su teatru.
Patrimonio culturale della Sardegna