Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  argumentos  ›  mùsica

Mùsica

 
info
Festa in Monte Loddone. Sara Ruth Zedeler Festa in Monte Loddone. Sara Ruth Zedeler
In dies de oe, sa mùsica traditzionale in Sardigna est un'espressada bia e multiforme, ligada a su chi costat in sas biddas a manera fitiana e a cando si faghet festa. No est de tzertu folclore sena contu, ca est mùsica fata e ascurtada dae òmines e fèminas de ogni edade e classe sotziale, e sighit costumàntzias, significos e valores atzetados dae totus. Sardos medas sighint a comunicare tràmite formas musicales eredadas dae sa traditzione antigòria, ca - a manera simple - b'agatant su mèdiu adatu a s'espressare in intro de sa realidade cuntemporànea issoro, unu mèdiu sestadu cunforma a sa manera de bìvere e de istare paris cun sos àteros, e chi resessit a bogare a campu s'identidade issoro. Custa atualidade garantit sa balia de sos repertòrios chi si sighint a cantare e a sonare ca, si nono, diant finire in s'ismèntigu che a sos àteros de su tempus coladu. No ispantat chi, a costàgiu de ocasiones musicales, sas prus nòdidas de sa traditzione, comente sas festas religiosas e profanas, b'at àpidu ocasiones e cuntestos esecutivos noos. Difatis si sunt cunformados a sos mudòngios de sa manera de bìvere e de comunicare: sende chi tenent prus tempus lìberu dae su traballu, sos esecutores si podent ispetzializare in maneras in antis disconnotas, megiorende, in mèdia, su livellu de sa tècnica musicale mera e sìnchera. Su fenòmenu est a sa base de sa punna ispàrghida, dae parte de sos esecutores, de formare grupos istàbiles chi traballant in manera semiprofessionìstica. Un'esempru nòdidu est sa nàschida de sos chi lis narant grupos "folk", sos cales - a manera diferente meda cunforma a cuddos chi bi sunt in terramanna - contribuint a torrare a meledare, de sighidu, su sensu de apartenèntzia a sa comunidade locale (sa bidda), sinnu de importu mannu de su de èssere sardos.

Oe sa mùsica traditzionale s'agatat in unu momentu cumplicadu, in ue benint a pare protzessos e punnas diferentes, intre continuidade de sa traditzione e annoadura.E benint a pare in unu cuntestu chi curret lestru e mudat de sighidu e chi s'intritzat cun àteros elementos (sa limba, sa dura de paritzas maneras de interatzione culletiva, de unos cantos balores cumpartzidos, de algunas dinàmicas de grupu fundadas subra su sentidu de disafiu e gasi sighende). Totu elementos chi tocat de leare in cunsideru definende e rapresentende s'identidade de sos sardos. Su prus de sas espressadas musicales traditzionales sardas est sinnu de unu piessinnu mannu, de sos prus nòdidos intre sas culturas de su Mediterràneu. Custu non cheret nàrrere chi custas espressadas siant su resurtu de protzessos musicales "autàrchicos" chi s'agatant in Sardigna ebbia ca, pro cale si siat forma saunt ladinas sas cuncàmbias cun traditziones musicales de àteras culturas. Partzidas a manera diferente in su territòriu, agatamus espressadas medas de mùsica vocale (càntigos siat monòdicos siat polifònicos), de mùsica istrumentale (ue s'impreant istrumentos piessinnados comente sas launeddas e àteros bastante difusos ma inoghe impitados a manera particulare, comente s'organete e sa chiterra) e de formas de càntigu cun acumpangiamentu istrumentale. Pro distìnghere, a primu, podimus partzire sas formas vocales e istrumentales a "numerus clausus", est a nàrrere reservadas a cantadores chi apant sighidu andalas deretas de imparu (comente su càntigu a tenore; su càntigu a cuncordu; su càntigu a chiterra; sas traditziones de poesia a bolu; su repertòriu pro launeddas) dae cuddas a "numerus apertus" prus abertas a chie las cheret contivigiare (comente su càntigu de sos gosos e de su rosàriu).
A su chi creiat sa gente finas a una paja de deghènnios faghet, sas formas e sos istiles esecutivos ispigrant (a dae chi non piessinnant) sas àreas linguìstico-culturales de s'ìsula chi sunt diferentes. A bisu de Pedru Sassu, pro esempru, in sa leada logudoresa tenet prus importu su càntigu solìsticu cun sa chiterra mentras su campidanu si piessinnat pro formas de càntigu cun s'acumpangiamentu de launeddas; su Logudoro pro su càntigu cun prus de una boghe, paris cun sa Gaddura e su de Tàtari, tenet repertòrios de paru religiosu mentras sa Barbàgia est s'àrea de sa polifonia profana (càntigu a tenore) e gasi sighende. S'arresonu de s'isparghidura de sas formas musicales e de su ligòngiu issoro cun sas àreas geo-culturales oe paret cumplicadu meda a lu fàghere(fintzas pro protzessos diferentes e cumplicados de delocalizatzione) e resurtat mai cantu difitzile a l'acrarire a prou. Si, a esempru, finas a pagu tempus faghet su sonu de sas launeddas resurtaiat disconnotu dae sas origras e dae sa sensibilidade de sas comunidades de sa Sardigna setentrionale, oe est normale in totu a intèndere launeddas sonende in cale si siat festa de s'ìsula, sena diferèntzia peruna dae bidda in bidda. In prus, s'est ispàrghida sa costuma de acrobare s'istrumentu cun espressadas chi pertocant, pro traditziones, zonas diversas: est su casu de sos acrobamentos fitianos de sas launeddas cun su càntigu a tenore, chi s'ascurtant in sas intzisiones discogràficas e "dal vivo". De àteru bessu, mentras chi paritzas tècnicas musicales (mescamente cuddas in ue s' ispetzializatzione sìngula est de fundamentu, comente su càntigu a chiterra o sas modas de sa poesia a bolu) ammostrant piessinnos chi torrant in àreas mannas, àteras tècnicas (resurtu de modas musicales chi si faghent totus paris, comente sas formas de càntigu cun prus de una boghe)s'iscrezèniant meda dae bidda in bidda, faghende gasi a manera de acrarire s'immàgine de su piessignu identitàriu e culturale de ogni bidda.

Bibliografia essenziale:
M. Madau, Le armonie dei sardi, Cagliari, Stamperia reale, 1787 (ried. a cura di C. Lavinio, Nuoro, Ilisso, 1997);
N. Oneto, Memorie storiche sopra le cose musicali di Sardegna, Cagliari, s.n., 1841;
G. Gabriel, Canti di Sardegna, Milano, Italica Ars, 1923;
G. Fara, L'anima della Sardegna: la musica tradizionale, Udine, IDEA, 1940;
La musica sarda. Canti e danze popolari, a cura di D. Carpitella-L. Sole-P. Sassu, 3 dischi 33 giri con libretto, vpa 8150–2, Pieve Emanuele (Milano), Albatros, 1973;
M. Gualerzi, "Discografia della musica popolare sarda a 78 rpm (1922-1959)", in Culture musicali, 2, 1982, pp. 167-192;
R. Leydi, "Discografia della musica popolare italiana – Sardegna", in Fonti musicali italiane, 2, 1997, pp. 249-280;
Un'antologia di documenti etnomusicologici dall'Archivio di Radio Sardegna, a cura di I. Macchiarella, 2 compact disc con libretto, Cagliari-Roma, Rai/Sede regionale della Sardegna, 2005.
Si vedano anche le informazioni sulle raccolte sonore di:
Archivio Mario Cervo
Archivio dell’ISRE
Archivi di Etnomusicologia dell’Accademia di Santa Cecilia
Archivio della Discoteca di Stato


Per la musica tradizionale sarda:
P. Sassu, "Le strutture musicali", in La musica sarda. Canti e danze popolari, a cura di D. Carpitella-L. Sole-P. Sassu, 3 dischi 33 giri con libretto, vpa 8150–2, Pieve Emanuele (Milano), Albatros, 1973;
P. Sassu, "La musica di tradizione orale", in La Sardegna, a cura di M. Brigaglia, 1, Cagliari, Edizioni della Torre, 1982;
B. Lortat Jacob, "Sardinia", in Garland Encyclopedia of World Music. Europe, T. Rice-J. Porter (eds.), New York-London, 1999;
B. Lortat Jacob, "Sardinia", in The new Grove Dictionary of Music and Musicians, London, Macmillian, 2001;
B. Lortat Jacob, "Ce que chanter veut dire. Etude de pragmatique (Castelsardo, Sardaigne)", in L'Homme, 171-172, juliet/décembre 2004, pp. 83-102.


Patrimonio culturale della Sardegna