Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  argumentos  ›  literadura

Literadura

Giuanne Marghinotti, Populanos in costùmene, 1860 pagu prus o mancu. Giuanne Marghinotti, Populanos in costùmene, 1860 pagu prus o mancu.
In su de XVI sèculos s'interessu pro s'istòria de sa Sardigna e pro sas antighidades suas sugùgiat sa curiosidade de sos iscritores sardos, gasi comente lu testimòngiant sas òperas de Sigismondo Arquer e de Giuanne Frantziscu Fara chi sunt istados sos primos chi ant atinadu a sa Sardigna e a su passadu suo, frunende, in su matessi tempus, una testimonia de giudu subra sa sotziedade de cudda època.
Antoni Lo frasso imbetzes, sende chi impreat su castillianu, su catalanu e su sardu, ispigrat totu sa cumplessidade de su pluriliguismu sardu de cussu tempus, mentras Pedru Delitala si nche iscòstiat ca seberat sa limba italiana, toscana, pro la nàrrere mègius, e pròpiu cando custu limbàgiu, in Sardigna, est belle che abbandadu in totu.
In su de XVII sèculu in Sardigna, oramai ispanizada de su totu, inghitzat a s'afirmare, a manera funguda, sa limba e sa cultura castilliana. Est fata franca s'òpera de Frantziscu Vidal, chi mostrat, sende chi teniat in contu sa limba sarda, comente in s'ìsula esistiant currentes culturales chi, de carchi manera, fiant de impèigu a s'ispanizatzione de tota sa classe dirigente. Su poeta barocu Giusepe Delitala y Castelvì, imbetzes, est a filu cun sa cultura ispagnola e, cun sas òperas suas in limba castilliana, mostrat de èssere unu poeta sardu de giudu.

S'otighentos est unu tempus de fundamentu pro sa cultura sarda. Difatis, in custu perìodu, paritzos biagiadores bisitant sa Sardigna e pùblicant sas relatas de custos biàgios, intre custos su prus famadu est cuddu publicadu in su 1826 dae Alberto Ferrero della Màrmora.
In custu sèculu etotu bìsitant sa Sardigna fintzas Frantziscu de Àustria-Este, Alphonse de Lamartine, Antoni Bresciani, Emanuel Domenech, Càrulu Corbetta, Charles Edwardes, Frantziscu Aventi, Gaston Vuillier, Gustave Jourdan.

Su sèculu nou s'aberit cun sa punna de mudare sas istruturas de sa sotziedade sarda.
Su poeta Bustianu Satta e s'icritore Enricu Costa lompent a giassos de primore, tenende bona sorte in Itàlia e in Europa, e insertende•si in sa dibata manna de sa cultura internatzionale.

A dae chi ant intregadu su Prèmiu Nobel a s'iscritora nugoresa Gràtzia Deledda, in su 1926, est cunsagrada sa balia e s'originalidade de sa literadura sarda una borta pro semper.
Dae pritzìpios de su Noighentos istudiosos, giornalistas e iscritores faghent paritzos biàgios peri sa Sardigna e publichende, in su tempus in fatu, sas relatas de sos biàgios issoro. Intre custos Annìbale Grasselli Barni, Gino Bottiglioni, Giùliu Bechi, J.E. Crawford Flitch, Max Leopold Wagner.
In custu sèculu, paris cun sa cultura literària, cheret ammentada sa cultura polìtica cun personàgios de cabbale che a Emìliu Lussu e Antoni Gramsci.

Su tempus a pustis de sa gherra est unu momentu de bortada, ca sos intelletuale sardos si serant in un'època de mudòngios, difatis sessat s'isulamentu e sa Sardigna intrat in cuddu chi ant numenadu "villaggio globale". Òmines de cultura e iscritores che a Sarbadore Cambosu, Giusepe Dessì, Sarbadore Satta e, in tempos prus reghentes fintzas Sèrgiu Atzeni, si sunt sapidos de custas cambiadas.
Patrimonio culturale della Sardegna