Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  argumentos  ›  cartografia

Cartografia

 
info
Su gulfu de Aristanis in una carta de su 1763 Su gulfu de Aristanis in una carta de su 1763
Cartografia istòrica de un'ìsula mediterràneaS'iscièntzia cartogràfica naschet ca a s'òmine li bisòngiat de s'apoderare a manera cuntzetuale in antis, non galu a manera fìsica, de su territòriu in ue l'est tocadu a bìvere in s'istòria sua etotu. Acò chi custa esigèntzia essit a pìgiu contivigiende mapas capatzas de fàghere a bìdere, in resumos, sas partziduras territoriales pro rapresentare sas cales fiant istadas acumpridas sas cartas etotu.
Particolare di una carta del XVI secoloSa cartografia de sa Sardigna dae su 1400 a su 1600 In su Batorghentos creschet su desvilupu iscientìficu de sa cartografia cun sos istùdios umanìsticos subra s'òpera de Tolomeu, e s'imbentu de s'imprenta los at isparghinados. Su modellu rapresentadu in s'òpera sua at cunditzionadu sos cartògrafos rinascimentales e sos corògrafos sardos de su ‘500, Sigismondu Arquer e Giuanne Frantziscu Fara.
La Sardegna in una carta del XVII secoloSa cartografia de sa Sardigna dae su 1600 a su 1700 Sa cartografia de sus Seschentos bidet leende balia sa “geografia acadèmica” de Philip Cluvr (Cluvèriu), diferente in totu cunforma a sa ratzionalidade iscientìfica de Mercatore e chi pro su prus est fundada subra s’averiguamentu e su cummentu de sas fontes e de sos testos clàssicos, cun sa recostrutzione de sas cunditziones geogràficas.
Carta della Sardegna, XVIII secoloSa cartografia de sa Sardigna dae su 1700 a su 1800 Sunt medas sas cartas acumpridas in su Setighentos a su tempus de su guvernu sabàudu. Sa prima, pagu prus o mancu de su 1720, est una carta manoscrita acuerellada a manu, costoida in s'Archìviu de Istadu de Torino, contivigiada dae su pintore napoletanu Domenico Colombino (autore de sas pinturas de Santu Micheli in Casteddu).
Particolare di una carta della città di Cagliari della metà del XIX secoloSa cartografia de sa Sardigna dae su 1800 a su 1900 In sos primos deghènnios de s'Otighentos finas in Sardigna, una terra abarrada in s'oru de s'esperièntzia culturale illuminìstica e de sas fatas polìticas de s'Itàlia napoleònica, essit a campu una punna manna de connòschere su territòriu. Mancari chi in s'ìsula non bi fiant totu cuddas cunditziones materiales e ogetivas.
Patrimonio culturale della Sardegna